1. Aliments ecològics, eco, biològics, bio i/o orgànics
Aquesta terminologia denomina els aliments que s’han elaborat seguint els principis de la producció agrària ecològica. Totes les altres nomenclatures (per exemple “natural”, “sa”, “dietètic”, etc) NO es refereixen específicament a productes ecològics. A més, si es volen tenir garanties de que es tracta d’un aliment ecològic aquest ha de portar el segell de l’autoritat de control pertinent (veure definició del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica i de l'Eurofulla).
2. Additius alimentaris
Substàncies que s’agreguen als aliments per tal de modificar les característiques organolèptiques (veure definició Propietats organolèptiques) o bé per millorar el procés d’elaboració i/o conservació. En l’alimentació ecològica només està permés utilitzar aquells additius imprescindibles per procurar la seguretat alimentària.
3. Aliments lliures de residus
Es diu d’aquells aliments que no tenen residus provinents de substàncies com plaguicides, transgènics, hormones i/o antibiòtics que puguin posar en risc la salut dels consumidors.
4. Canals de comercialització
Són les vies mitjançant les quals els productes passen dels productors als consumidors. Al món ecològic es parla sovint de canals curts de comercialització, això vol dir que es tracta d’escurçar el procés i el número d’intermediaris per tal de minimitzar el cost per al consumidor i també el cost mediambiental (derivat de reduir també el seu transport).
5. Cistella ecològica
Se li diu cistella ecològica a un sistema de venda de verdura i fruita ecològica que permet la sostenibilitat de l’agricultura ecològica, doncs es ven segons demanda prèvia del consumidor. Per a aquest la cistella te l’avantatge, entre d’altres, de proveir-li d’aliments sans, variats, frescos, acabats de collir, de temporada, a un preu més assequible i estable.
6. Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE)
És l’autoritat de control a Catalunya i la seva funció és auditar i certificar els productes agroalimentaris ecològics de casa nostra. Aquest òrgan està tutelat pel Departament 
7. Conversió
És el procés pel qual un agricultor o ramader es converteix en productor ecològic. Hi ha un temps de “conversió” o de trànsit que està regulat per les autoritats pertinents per tal d'assegurar el bon ús de l’etiquetatge i logotips ecològics.
8. Eurofulla
L’eurofulla és el logotip que certifica que un producte compleix la normativa que regula l’agricultura ecològica a la Unió Europea, el Reglament (CE) 834/2007. Si no veus l’eurofulla a l’etiqueta, no tens garanties de que el producte sigui ecològic.
9. Propietats organolèptiques
Se’n diu de les propietats dels aliments que poden ser captades pels sentits: el gust, l’olor, la textura i el color. A la indústria alimentària moltes vegades es fa un excessiu ús d’additius alimentaris per tal de modificar aquestes propietats amb l’únic objectiu de fer més atractiu el producte pel consumidor. En canvi a l’alimentació ecològica, en termes generals, es dona prioritat a la qualitat del producte, que sigui sa i nutritiu.
10. Sobirania alimentària
La sobirania alimentària és el dret de cada poble de definir les seves pròpies polítiques agrícoles i alimentàries i de controlar el seu mercat domèstic. El terme neix de la necessitat de lluitar contra les polítiques neoliberals (imposades per l’Organització Mundial del Comerç, el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional) que dicten el lliure comerç, plans d’ajustos estructurals i l’endeutament extern, provocant així l’especulació dins el mercat alimentari.
de l'Hortus Aprodicae
